Τραγούδια στα βασκικά, στα γαλικιανά, στα καταλανικά...

Manolo García - "Noies Voramar" ("Λιγνά Κορίτσια")




Cercàveu, d'esquena a la platja, la sal assecada.
Serena va passar la barca, enlairant la vela.
Un vestit blanc, un vestit blanc us va oferir.
L'haguéssiu vist girant els ulls a l'horitzó.
La vela ennegrí de pena mentre s'allunyava.


Buscábais, de espaldas a la playa, la sal seca.
Serena pasó la barca, extendiendo la vela.
Un vestido blanco, un vestido blanco os ofreció.
Lo hubiéseis visto volviendo la mirada hacia el horizonte.
La vela ennegreció de pena mientras se alejaba.

Elena Gadel - "Aigua" ("Νερό") Από το cd "Tocant fusta" (2011)

Aigua

Quan el dia desapareix em recorda al teu sentir.
Que fàcil és recordar-te sense poder-te tenir.
Amb la pluja m'agito, torno a veure'm tant buida i em desfaig,
i crec veure't de lluny, torno a cridar-te en va.
No em demanis que ho deixi, no ho intentis.
No pateixes l' angoixa ni la pena,
fes que marxi de mi aquesta pluja eterna…

No em demanis que ho deixi, no ho intentis ja més,
tu no pateixes la pena ni aquest terrible dolor…

Aigua, amor dóna'm aigua
Si no em dones amor, no sé què dir-te,
se m'esgota l'aire que respiro, s'acaba la inèrcia del destí,
s'esgota el compàs del teu ritme i l'alegria

Reconec aquesta estranya soledat que m'allunya de tu,
que no em deixa oblidar-te, m'acompanya a patir.
El record em consola, i m'enganya i em calma la bogeria,
però et busco, no et trobo i torno a perdre vida.

Aigua, amor dóna'm aigua
Si no em dónes amor, no sé què dir-te,
se m'esgota l'aire que respiro, s'acaba la inèrcia del destí,
s'esgota el compàs del teu ritme i l'alegria

Aigua, amor dóna'm aigua
Si no em dónes amor, no sé què dir-te
s'esgota l'aire que respiro
l'aire que respiro s'acaba…